-Vas sentir ahir quan ja érem al llit com un soroll que venia ni més ni menys del lloc aquell on normalment els dimarts solem anar per comprar-hi aquest conjunt de coses que usem per la dutxa i tu inclús els escampes per l'escàner a l'hora que peles patates de Manresa, "algo" així com un ronroneig intens d'elefant en zel, com una mudança de pakistanesos en un pis estret de l'eixample oriental?
-Sí, esclar!
-T'atreviries a passejar per la ciutat del costat del poble amb uns calçotets estripats i una corbata estampada amb tons aturquesats mentre amb el blackberry graves a la guineu morta de la cuneta i a l'ocell viu de la teulada de pedra pissarra, tot menjant un pollastre i orelles d'elefant guisat amb llenya japonesa , i mirar luxuriosament les petites cames de la nena que pedala sobre la bicicleta rosa?
-Sí, esclar!
-Has sentit mai, just a l' obrir els ulls com una espècie de sensació semblant a la que sent un elefant quan amb la pota aixafa un croissant dels que venen al forn del costat de casa d'ell, i tot i així després d'haver-ho fet, nota com una escalforeta al menjar-se'l plàcidament amb el suc de taronja natural que li duen sense haver de moure ni un dit de la pota i ni tan sols la punta de l'unglot?
-Sí, esclar!
-T'ha arribat aquell correu que circula que també hi és al facebook i al “tuiter” i al myspace que duu una foto al final d'un tipus d'animal semblant a la balena de muntanya que vam veure a les vacances que vam passar el Nadal del 2007 al poble "Elefant Elegant" com li dèiem tu i jo així en conya i amb gràcia?
-Sí, esclar!
-Tu sabies que el nostre tiet, el de la muntanya, va anar l'altre dia a collir mandarines del jardí de la casa que té a la costa i allà no s'hi va trobar altra cosa que un home esperant a la falda d'un gran i rosat cirerer, que pel temps que feia que era allà ja era roig, gros i robust, i no feia res més que esperar (deia) un elefant que s'havia cansat de la vida de circ i li havia proposat d'associar-s'hi per muntar una empresa d'embotits i cansalada, i ell ho va trobar tan i tan bé?
-Sí, esclar!
-Saps que cada cop que algú tira pel wàter un rotllo de paper higiènic a un altre lloc del món provablement un paper de wàter és desintegrat per la simple acció d'apuntar-lo amb el reflex d'un mirall rodó del tamany de l'ull d'un elefant i que diuen que al Riki sol passar-li?
-Sí, esclar!
-Coneixes al nòvio d'aquella noia que vam trobar-nos el dia que en Xavi ens havia portat galetes mexicanes a casa la Bibi, la de les faldilles curtes i els mitjons llargs d'elefants mexicans, que és una estirada, diguem-ho clarament, és una guarra de les qui odies 5 anys més tard?
-Sí, esclar!
Improvitzacions amb la il·lustradora i passejadora de gossos Ona Trabal.
